Die Forschungsstelle Katalanistik

Estudi d’Investigació Catalanística (EIC)

Des del febrer de 2006 les activitats de promoció de la llengua i la cultura catalanes a la Goethe-Universität Frankfurt am Main, que fins aleshores, i des dels anys vuitanta del segle passat, figuraven sota la denominació “Forschungsstelle Katalanistik”, s’han institucionalitzat en forma d’Estudi d’Investigació Catalanística, a través de suports financers inicials i la signatura de varis convenis entre l’Institut Ramon Llull i el President de la Goethe-Universität. El primer Conveni fou signat el 20 de desembre de 2005.

Un lectorat de català, en forma d’encàrrec de curs finançat per l’Institut de Llengües i Literatures Romàniques de la Goethe-Universität, ja existia des de principis dels anys vuitanta. Fou formalitzat per un finançament anual del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a partir de la primera part dels anys noranta que a finals dels noranta es va convertir en un lectorat mantingut ininterrompudament per l’Institut Ramon Llull de Barcelona.

L’activitat d’un centre catalanístic a la Universitat de Frankfurt havia començat l’any 1981, amb l’arribada de Tilbert Dídac Stegmann com a catedràtic de Filologia Romànica des de Berlín a Frankfurt i amb la creació de la Biblioteca Catalana, que ell va iniciar aquell mateix any a partir d’un fons de només unes quantes dotzenes de llibres catalans. Uns assistents estudiantils finançats per l’Institut für Romanische Sprachen und Literaturen (i darrerament també pel Bibliothekszentrum Geisteswissenschaften, que va reunir 40 biblioteques universitàries de les facultats humanístiques en una de sola, amb un milió de volums) van bastir amb el Prof. Stegmann la Biblioteca Catalana, constituïda gairebé totalment per donacions ofertes per part catalana. Es tracta de la donació bibliogràfica més important que la Universitat de Frankfurt ha rebut des de l’estranger d’ençà del 1945. La Biblioteca Catalana, amb els seus 30.000 volums majoritàriament en llengua catalana, representa el conjunt més gran de llibres de rellevància catalanística reunits en un sol espai bibliotecari fora dels Països Catalans. S’insereix dins el conjunt de la Biblioteca Universitària de Frankfurt, que compta amb vuit milions de volums i és una de les grans biblioteques existents al centre de Frankfurt que sumen un total de divuit milions de llibres.

De fet, la presència catalanista a Frankfurt ja havia començat l’any 1974 amb l’arribada de la catedràtica Brigitte Schlieben-Lange, que va estar a la Universitat de Frankfurt fins al 1991, i va formar un nombre considerable de joves catalanistes (especialment dones), algunes de les quals avui ocupen càtedres d’estudis romànics a Alemanya. Sota la tutela dels professors Schlieben-Lange, Stegmann, Horst G. Klein, Hans-Jürgen Puhle, Jürgen Erfurt, Birgit Scharlau i altres, entre els anys 1980 i 2010 van ser 40 els joves romanistes que es van doctorar o llicenciar a Frankfurt amb un treball acadèmic de tema català. Amb aquesta xifra, Frankfurt supera totes les altres universitats de l’àmbit germànic, i potser del conjunt europeu, fora dels Països Catalans: en aquest sentit, les universitats que vénen rere Frankfurt són Viena (24 treballs), Friburg de Brisgòvia (20), Colònia (13), Tübingen (12), Munic (11) i Basilea (10).

En l’àmbit tant acadèmic com més enllà del món universitari l’any 1983 havia significat un moment important quan Til Stegmann va fundar la Deutsch-Katalanische Geselllschaft, l’Associació Germano-Catalana, que arribava a tenir 800 membres i que després es consolidà més acadèmicament en el Deutscher Katalanistenverband (que manté la versió catalana del nom). També va ser un centre aglutinador la Zeitschrift für Katalanistik, la Revista d’Estudis Catalans, que Stegmann va fundar el 1988 i que el 2010 ja compta amb més de 20 anys de vida saludable i publica una bona part dels resultats de l’activitat investigadora alemanya en el camp de la catalanística. La «Biblioteca Catalànica Germànica», els «Beihefte zur Zeitschrift für Katalanistik», s’hi ha afegit d’ençà del 2005.

L’Oficina Catalana de Frankfurt, que el mateix Stegmann fundà el 1988, representa una primera època institucional de les activitats catalanístiques a Frankfurt; hi treballaren de manera estable tres persones i fou finançada fins al 1995 per la Generalitat de Catalunya.

Més tard, per a la preparació de l’any 2007, en què la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt tingué la Cultura catalana com a Convidada d’honor, l’EIC va rebre dos finançaments puntuals per a portar a terme la catalogació electrònica de la Biblioteca Catalana de Frankfurt. Així també s’han pogut acollir practicants de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona durant els estius del 2005 al 2008 per participar en la tasca d’introduir les fitxes catalanes al catàleg coŀlectiu HeBIS (Hessisches Bibliotheks-Informations-System), consultable en línia per internet.

La institucionalització de la catalanística a Frankfurt arribà a un nou punt culminant el 22 de desembre del 2008 amb la signatura d’un Conveni per fundar una Càtedra Ramon Llull d’Estudis Catalans a la Goethe-Universität. Un primer catedràtic va ocupar la càtedra de forma interina de l’octubre 2009 a l’estiu 2010 i un segon ho farà novament de forma interina fins a l’estiu del 2011. Aleshores es remodelarà el Conveni i es crearà una «Juniorprofessur» que a partir de l’octubre 2011 pugui ocupar la càtedra de forma contínua per quatre anys, renovelable per dos anys més. Així aquesta càtedra quedarà especialment destinada a joves romanistes alemanys que durant la seva carrera hagin optat per treballar també en el camp català i hagin exceŀlit en llurs investigacions i en la seva docència.

Actualment, els coŀlegues de Frankfurt que publiquen en el camp català, a part del Prof. Stegmann i del lector de català Sebastià Moranta Mas, són el Prof. Gerhard Wild i el Dr. Dietmar Frenz. Els qui han coŀlaborat a l’Estudi d’Investigació Catalanística han estat assistents estudiantils com ara Stefanie Dölz, Anna Platt Gonzalez, Teresa Schreibweis i Adriana Partal, o anteriorment Alexander Fidora i Marcus Bär i també coŀlaboradors com Joan Castanyer així com el bibliotecari Jochen Lankenau i l’especialista en informàtica bibliogràfica Patrick Hilt.

Els treballs que l’IEC ha tirat endavant durant els primers anys d’activitat, de 2006 a 2010, apart d’investigacions puntuals personals, han estat essencialment investigacions d’infraestructura. S’ha reunit una base de dades de tema català a l’àrea germànica que permeten una potenciació sistemàtica de l’activitat científica i cultural a Alemanya i la projecció exterior catalana. A la rica pàgina web www.kat.cat (o www.katalanistik.uni-frankfurt.de) es pot trobar un Qui és qui de la catalanística alemanya; un llistat de les biblioteques universitàries i públiques alemanyes amb fons bibliogràfic català; la relació de les Tesis i tesines de tema català a les universitats alemanyes (1945-2010); la Bibliografia de la literatura catalana en versió alemanya; un llistat dels traductors literaris del català a l'alemany. Com a manuals i eines didàctiques la pàgina web posa a disposició el Katalanisch express: sofort Katalanisch lesen durch Ihre Brückensprache, que pretén oferir un accés ràpid a la lectura de textos catalans, tot aprofitant els coneixements previs d’altres llengües romàniques; el curs Landeskunde Katalonien, que posa a disposició de les 34 universitats de l'àmbit germanòfon on actualment s’ensenya el català materials per treballar sobre els aspectes més importants de la cultura i la realitat catalanes, dividits en capítols (geografia, economia/turisme, llengua, premsa, història/política, art/arquitectura, música i teatre/cinema, tradicions/esport, gastronomia), amb textos en alemany i en català, material gràfic i una selecció d’enllaços que permeten d’ampliar la informació. Per fomentar els contactes germano-catalans hi ha una relació de tots els municipis de l’àrea alemanya agermanats amb ciutats dels Països Catalans, amb les adreces de contacte corresponents.

Està acabant-se, en coŀlaboració amb la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Berlín, la confecció d’un arxiu web (posteriorment en forma de llibre) que portarà com a títol «Nord enllà: indrets catalans d’Alemanya». Aquesta obra en forma de guia i en dotze rutes des de Berlín i Hamburg passant per la Conca del Ruhr, Colònia i Frankfurt,  i arribant-se a Suïssa, Munic i Viena, recull els llocs amb presència pública de monuments, obres d’art o edificacions d’autoria catalana o biblioteques, universitats, institucions o indrets de rellevància catalana a l’àrea alemanya i germanòfona.

Les diferents línies d’investigació en la literatura d’avantguarda i en la medieval així com en lingüística seran exposades en el futur pròxim.

L’equip de l’Estudi d’Investigació Catalanística de la Universitat de Frankfurt

geändert am 09. November 2010  E-Mail: Webmasterromanistik@uni-frankfurt.de